Les brigades internacionals i la solidaritat durant la Guerra Civil centren els continguts del darrer número de la revista cultural L’Arjau

El 2018 es commemoren els 80 anys de la retirada de les Brigades Internacionals del front republicà durant la Guerra Civil espanyola. Els brigadistes eren voluntaris estrangers per defensar la República davant del cop d’estat militar del 18 de juliol. Alguns d’ells van morir a l’Hospital Militar que les Brigades Internacionals havien instal·lat a S’Agaró i estan enterrats al cementiri de Sant Feliu de Guíxols. Una recerca impulsada per la investigadora Esther Bussot ha permès recuperar de l’oblit els noms i la biografia d’aquestes persones i ha servit de punt de partida per a l’homenatge institucional que els tres municipis de la Vall d’Aro (Sant Feliu de Guíxols, Castell-Platja d’Aro i Santa Cristina d’Aro) han fet darrerament a aquests combatents vinguts d’arreu del món.

L’Arjau se suma a aquest reconeixement i dedica a aquests voluntaris estrangers una part important del seu darrer número. Juntament als brigadistes internacionals, la revista amplia la seva mirada cap a d’altres col·lectius i personalitats vinculats amb Sant Feliu de Guíxols que també es van unir solidàriament per fer front als patiments de la Guerra Civil o denunciar l’amenaça feixista. En aquest sentit, es rescata la labor assistencial desplegada pel Comitè Local de Creu Roja en l’atenció als nombrosos ferits que hi hagué a Sant Feliu com a conseqüència dels bombardejos del bàndol franquista, així com l’atenció que també prestà al col·lectiu de refugiats provinents d’altres punts de l’Estat. En el voluntariat de la Creu Roja s’hi incorporaren fins a 27 dones que hi prengueren un paper actiu com a infermeres i que fins ara només havien estat citades de manera genèrica.

Per altra banda, la Guerra Civil fou coberta per nombrosos enviats especials i la causa republicana es guanyà el suport de molts intel·lectuals d’esquerres. Una d’aquestes personalitats fou el periodista i corresponsal de guerra britànic John Langdon-Davies, que a partir de mitjan dècada de 1950 residiria llargues temporades a Sant Feliu de Guíxols. Durant la Guerra Civil, Langdon-Davies mantingué una postura molt crítica amb la política de no-intervenció i va promoure la primera ONG de la història, Plan Internacional, per protegir els infants del conflicte.

Comitiva de l’enterrament d’un brigadista al cementiri de Sant Feliu de Guíxols durant la Guerra Civil. AMSFG. Fons Vicenç Gandol (autoria: Vicenç Gandol)

L’Arjau també aborda el paper de la memòria històrica i de la pedagogia en la construcció de societats democràtiques i fa un reconeixement a la tenaç i pionera labor de l’arxiver Àngel Jiménez per recuperar la memòria històrica de Sant Feliu de Guíxols des de la proclamació de la república fins a la mort del dictador, amb especial atenció a la Guerra Civil.

L'Arjau es pot aconseguir gratuïtament als estancs i llibreries de Sant Feliu de Guíxols o en els serveis municipals següents: Museu d’Història, Botiga del Monestir, Oficina d’Informació Ciudadana, Punt d’Informació Juvenil, Guíxols Desenvolupament (estació d’autobusos), Centres Cívics de Vilartagues i Tueda, Biblioteca pública Octavi Viader i Arxiu Municipal. També podeu rebre'l a casa gratuïtament enviant-nos un correu amb el vostre nom i cognoms i domicili a arxiu@guixols.cat 

Si ho preferiu, podeu descarregar-vos aquest número de L'Arjau CLICANT AQUÍ

Un conte il·lustrat per Pilarín Bayés acosta als més petits la figura del mecenes i científic guixolenc Rafael Patxot

Editorial Mediterrània, en col·laboració amb l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, la Diputació de Barcelona i l’Institut d’Estudis Catalans, ha publicat el conte Petita història de Rafael Patxot i Jubert. El text del llibre és obra de M. Àngels Suquet, directora de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, i les il·lustracions han anat a càrrec de Pilarín Bayés. 

Aquest conte, que es pot adquirir a les llibreries, vol divulgar entre la mainada la vida i la trajectòria del mecenes i científic Rafael Patxot i Jubert. Nascut a Sant Feliu de Guíxols el 1872, la seva vocació científica el portà a instal·lar un observatori astronòmic al costat de la casa pairal de la família, al passeig del Mar, i a estudiar la meteorologia. En traslladar-se a Barcelona, Patxot desenvolupà una intensa activitat filantròpica i humanista de foment i protecció de la cultura catalana, que el va convertir en un dels mecenes més importants que ha tingut Catalunya. La biografia de Patxot se’ns presenta de la mà de Creu Casas, llicenciada en Farmàcia i primera catedràtica en Botànica de l’Estat espanyol. Casas era filla del jardiner de la finca que Patxot tenia a Barcelona i, malgrat la seva condició humil, pogué estudiar precisament gràcies al suport del mecenes guixolenc. El conte recull els diversos escenaris de la vida de Patxot: el Sant Feliu natal i l’entorn familiar -tots dos van marcar una profunda empremta en la seva personalitat, fins al punt que mai els va oblidar-, l’etapa de Barcelona i, finalment, el seu exili forçós a Suïssa, arran de la Guerra Civil espanyola, on va morir el 1964. En el conte hi podem reconèixer perfectament, amb el traç expressiu i alhora personalíssim de Pilarín Bayés, escenaris típicament guixolencs vinculats a la vida de Rafael Patxot i dels seus avantpassats, com la platja, l’observatori i la casa Patxot, el Casino dels Nois o el conjunt arquitectònic del monestir. 

La realització del conte neix d’una proposta de l’equip de govern de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols que de bon principi va rebre l’acceptació i el suport del Consell Assessor de la Masia Mariona, òrgan integrat per diverses entitats i institucions culturals catalanes vinculades a la vida i l’obra de Rafael Patxot. Els Srs. Rafel i Núria Carreras-Patxot, néts de Rafael Patxot i Jubert, també van acollir molt positivament la iniciativa i van expressar el seu desig que el guió i els textos del conte anessin a càrrec de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Aquest encàrrec, que l’Arxiu ha assumit amb orgull i responsabilitat, és una mostra més del treball conjunt realitzat entre la família i l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols per donar a conèixer l’obra filantròpica de Rafael Patxot, el seu amor per Sant Feliu i el compromís amb Catalunya. Aquesta bona entesa i objectius compartits ha propiciat, entre d’altres actuacions, el treball de la figura de Rafael Patxot als centres educatius guixolencs per mitjà del servei pedagògic de l'Arxiu (Tallers d'Història) o l’acte de recepció institucional i instal·lació a la sala de plens municipal, l’any 2016, de la bandera que onejava a l’Observatori Astronòmic del passeig del Mar. 

La Petita història de Rafael Patxot i Jubert forma part de la col·lecció Petita història, amb la qual l’Editorial Mediterrània dóna a conèixer als infants i joves les personalitats, esdeveniments i indrets que han marcat la història del nostre país i que des d’ara compta entre els seus títols amb una altra figura de projecció internacional, al costat, per exemple, de l’escriptor Santiago Rusiñol, el pintor Joan Miró, l’arquitecte Puig i Cadafalch o el polític Francesc Macià.  

Sant Feliu de Guíxols acollirà el 2019 el XVII Congrés d’Arxivística de Catalunya

Aquest darrer 8 de juny, coincidint amb el Dia Internacional dels Arxius, l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i l’Associació d’Arxivers – Gestors de Documents de Catalunya han signat un acord de col·laboració pel qual la ciutat guixolenca acollirà el proper any 2019 el XVII Congrés d’Arxivística de Catalunya i Gestió Documental. El Congrés d’Arxivística i Gestió Documental se celebra cada dos anys i és l’esdeveniment de referència en l’àmbit de l’arxivística en tot Catalunya. Aplega més de 350 professionals de l’arxivística i gestió de documents i hi participen també diversos especialistes d’àmbit internacional, amb l’objectiu d’obrir un espai de debat i de renovació de coneixements sobre la professió.

El Congrés se celebrarà a Sant Feliu de Guíxols els dies 9, 10, 11 i 12 de maig de 2019 i se centrarà en les estratègies que porten a terme els Arxius per a la dinamització cultural i la difusió entre el gran públic del patrimoni documental que custodien. Precisament, l’ús dels documents amb finalitats pedagògiques, com a eina de divulgació i comprensió de la identitat i la memòria col·lectives, és una de les línies d’actuació principals de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols per mitjà dels anomenats Tallers d’Història. Cada Taller aborda monogràficament un tema vinculat a la història, el patrimoni i la cultura de Sant Feliu, que es treballa a partir de les fonts documentals amb la programació de sessions als diversos centres educatius, l’elaboració de dossiers, contes i materials pedagògics de suport als docents, etc. Els Tallers d’Història han tractat temes com l’antic tren de Sant Feliu a Girona, el món del suro o la figura del científic i mecenes guixolenc Rafael Patxot.

L’edició del XVII Congrés d’Arxivística de Catalunya i Gestió Documental comptarà com a novetat amb la programació de diverses activitats per al públic en general. Es tracta d’obrir el tema del congrés als ciutadans, amb propostes que defugin l’àmbit acadèmic i que permetin, de forma amena i didàctica, sensibilitzar la societat del valor que tenen els documents com a testimonis per a apropar-nos al coneixement del passat i entendre millor com s’ha conformat la nostra identitat i el nostre entorn. Alhora, la celebració del Congrés d’Arxivística serà també una bona oportunitat per donar a conèixer entre els seus assistents els atractius de la nostra ciutat i la seva oferta d’oci i lleure.

En paral·lel a la signatura del Conveni, el Ple de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols s’ha adherit recentment a la Declaració Universal dels Arxius (DUA), aprovada l’any 2010 pel Consell Internacional d’Arxius (ICA), òrgan creat per la UNESCO el 9 de juny del 1948. Aquesta declaració té com a finalitat reconèixer el paper clau dels arxius tant en la transparència administrativa i en la rendició de comptes democràtica com en la preservació de la memòria social col·lectiva i en la investigació històrica. A aquests efectes, la DUA promou el bon exercici de la professió d’arxiver i la conservació i difusió del patrimoni documental, tan públic com privat.

Ha mort Lluís Palahí Xargay (1925-2018)

El dijous 7 de juny de 2018 ens ha deixat Lluís Palahí Xargay, guixolenc de naixement i vocació, cronista de la ciutat i, des de feia més de cinquanta anys, col·laborador en nombroses activitats culturals i lúdiques encaminades a preservar i donar a conèixer la identitat i la història de la ciutat. El caràcter obert i proper de Palahí el va fer una persona molt estimada entre els guixolencs. Era un pou d’històries, records i anècdotes, disposat en tot moment a compartir els seus coneixements i la seva prodigiosa memòria. Lluís Palahí fou redactor del setmanari guixolenc Àncora, des del qual va escriure nombrosos articles i notícies de temàtica diversa, sempre amb el referent de la seva estimada ciutat. Precisament, el 25 d’abril de 2002 el Ple de l’Ajuntament va acordar per unanimitat atorgar-li la distinció de Fill Predilecte de la Ciutat, en públic reconeixement al seu treball i estimació per Sant Feliu de Guíxols. 

Lluís Palahí va col·laborar amb l’Arxiu Municipal fent diverses donacions de documentació. També va aportar-nos dades i informació, per exemple en la identificació de fotografies antigues o de caricatures del fons documental del ninotaire Narcís Masferrer. L’any 2010 vam entrevistar-lo per a la nostra revista cultural L’Arjau, dedicada en aquella ocasió al passeig del Mar. Recuperem ara aquella entrevista, en record i homenatge seu. Podeu llegir-la clicant aquí i anant a les pàgines 34-37.

A les imatges, Lluís Palahí el maig de 2010 al seu domicili, amb motiu de l'entrevista a L'Arjau (autor: Salvador Estibalca). Al costat d'aquestes línies, un joveníssim Palahí retratat per un fotògraf ambulant durant la Festa Major de 1942. (Procedència: Lluís Palahí i Xargay. Autor: Desconegut)

125 anys del Col·legi Sant Josep recollits al nou L'Arjau

El Col·legi Sant Josep de Sant Feliu de Guíxols, conegut popularment com els Hermanos, ha celebrat els seus 125 anys d'existència. Aquest centre educatiu va néixer el 1891 gràcies a una iniciativa privada de la indiana d’arrels guixolenques Dominga Juera Patxot, una figura que, a diferència d’altres benefactors de la seva època, avui dia és absolutament desconeguda. 

No és fàcil que una institució tingui una vida de 125 anys, havent superat dificultats de tot tipus. El Col·legi Sant Josep (avui Cor de Maria - Sant Josep), no només ho ha fet, sinó que encara el futur amb una pila de canvis amb què mira endavant amb seguretat i un somriure. Entrats de ple al segle XXI, aquesta escola segueix essent actuament un centre de referència a la nostra ciutat, aprofitant el millor de les èpoques passades i construint cada dia una educació amb sentit, amb alegria, adaptada al món d’avui i de demà, que ajuda els petits i els joves a saber, a fer i, sobretot, a ser. 

Amb motiu d'aquesta commemoració, la revista cultural L'Arjau, que edita l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols a través de l'Arxiu Municipal, dedica el seu número 80 al Col·legi Sant Josep.

L'Arjau es pot aconseguir gratuïtament als estancs i llibreries de Sant Feliu de Guíxols o en els serveis municipals següents: Museu d’Història, Botiga del Monestir, Oficina d’Informació Ciudadana, Punt d’Informació Juvenil, Guíxols Desenvolupament (estació d’autobusos), Centres Cívics de Vilartagues i Tueda, Biblioteca pública Octavi Viader i Arxiu Municipal.Si ho preferiu, també podeu rebre'l a casa gratuïtament enviant-nos un correu a arxiu@guixols.cat 

Si ho preferiu, podeu descarregar-vos aquest número de L'Arjau CLICANT AQUÍ

100 anys de l'aparició del setmanari guixolenc "l'Avi Muné"

Informació extreta de l’article “Inventari de la premsa guixolenca (1878-1979)” de Lluís i Elena Esteva, aparegut en “Estudis sobre temes guixolencs” Publicacions del Museu Municipal Sant Feliu de Guíxols, número 2.

Segons Lluís i Elena Esteva, L’Avi Muné era un “Setmanari en català, catalanista, conté notes informatives d’actualitat local. Per la seva llarga durada, per les campanyes que portà a terme i per l’abundosa i excel·lent col·laboració que tingué, ha estat una de les millors publicacions guixolenques (...) Josep Oliver signà els exemplars dels primers números. Des del 7, Enric Bosch i Viola fou el propietari, director, administrador i venedor: com diu Givanel, fou l’ànima de la publicació. Molts números eren escrits quasi exclusivament per ell”

Els mateixos Lluís i Elena Esteva recollien, en l’apartat del seu treball dedicat a l’ideari del setmanari, un fragment de l’editorial del primer número de l’Avi Muné, aparegut el 20 d'abril de 1918, que reflecteix l’aspiració exposada en el seu primer subtítol de “setmanari satíric i humorístic”:

“...com en temps ja passats, plau-me avui tornar entre vosaltres, que ensopits per la guerra gran, esteu tots tristos i marrits. Setmanalment, des d’aquestes columnes vos en aniré dient quatre de fresques. Mentres els altres diaris vos parlaran de la guerra grupea, jo parlaré de lo que passi en els tallers de modistes, en els cines, els camps de fut-bol, el municipi, les cantonades oscures i otras hierbas que es vagin presentant. De tot, això sí, procuraré parlar-ne imparcialment . Com que ja sóc molt vell, no tingueu por que la ambició em destrempi i em faci perdre el coneixement. Sóc jubilat voluntari, i no aspiro a ésser diputat, ni regidor solzament.”

Amb el temps l’Avi Muné es transformaria en un setmanari modern, amb molts col·laboradors i amb la realització de números extraordinaris que transcendien l’àmbit purament local com el dedicat a Àngel Guimerà, o a l’Orfeó Gracienc. Això portà l’expansió de la publicació, tal i com explicà el director Enric Bosch i Viola en el número 500 l’any 1927:

“L’Avi Muné, i no és petulància, té subscriptors a tot arreu; allà on resideixi un guixolenc, allà trobareu el nostre setmanari. Cuba, Puerto Rico, República Dominicana, Costa Rica, Xile, Argentina, Estats Units, Canada, Fernando Poo, Guinea Espanyola, Marroc, Argèlia, França, Anglaterra, Suïssa, Portugal, Bèlgica, Alemanya, Filipines, Austràlia, reben el setmanari guixolenc”

Les notes musicals de la Segona República

Enguany es compleixen 87 anys de la proclamació de la Segona República espanyola, el 14 d’abril de 1931. L’esdeveniment generà un gran entusiasme popular i va ser molt ben acollit entre molts ciutadans, entre ells el músic i compositor guixolenc Josep M. Vilà Gandol. Així es demostra a partir d’un document que es conserva en el seu fons, a l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, i del qual en mostrem la caràtula. Es tracta de la partitura per a piano de l’obra titulada “Cant a la llibertat (Marxa Republicana)” que el mestre Vilà fa constar que havia musicat “En el primer aniversari de la proclamació de la República”, tot adjuntant-hi l’eloqüent bandera tricolor.

Com és sabut, la Segona República va sucumbir el 1939, pocs anys després del seu naixement, sota la bota del franquisme. Tampoc Josep M. Vilà va tenir una vida gaire llarga. El 18 de març de 1937, precisament quan ja havia esclatat la Guerra Civil, va morir d’una malaltia pulmonar hereditària, als 32 anys d’edat.

L’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols comença l’any 2018 estrenant web

L’Arxiu Municipal ha donat la benvinguda al 2018 estrenant un nou web (http://arxiumunicipal.guixols.cat/). Avui en dia les tecnologies han esdevingut essencials en les nostres vides, a l’hora de comunicar-nos, informar-nos i gaudir del temps de lleure. Això ha replantejat la necessitat de fer visible l’Arxiu a la xarxa, per tal d’acostar els seus productes i serveis a una ciutadania cada vegada més interessada per a conèixer el seu passat, però que cada cop té menys disponibilitat d’acudir presencialment al nostre centre.

El nou web de l’Arxiu renova els continguts del web anterior i, com a servei municipal, s’adapta a l’estructura i el disseny corporatiu que s’ha donat a la resta de webs de l’Ajuntament. El resultat és una pàgina web amb una imatge molt més atractiva per a l’usuari en la qual, a més, hi trobareu un nombre significatiu de materials de descàrrega gratuïta. D’entrada, és possible accedir a l’inventari d’una seixantena dels fons i col·leccions documentals que es conserven en aquest centre, amb la possibilitat en alguns casos d’obtenir una còpia digitalitzada dels documents que en formen part mitjançant el recurs de la Generalitat Arxius en Línia. En aquest apartat pren una gran importància la secció d’hemeroteca, que ofereix accés lliure a més de 80.000 pàgines digitalitzades de diaris publicats des de finals del segle XIX. 

Al web de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols també podeu llegir i descarregar la major part de llibres publicats en els darrers 30 anys per aquest servei municipal sobre història, cultura i patrimoni guixolenc, incloent-hi altres publicacions en què ha col·laborat l’Arxiu, així com la setantena llarga de números que hem editat fins ara de la revista cultural L’Arjau; en aquest apartat de publicacions també hi tenen un espai destacat els Quaderns didàctics El Trinquet, amb exercicis i contes per aprendre llegir elaborats a partir del material didàctic que prepara anualment l’Arxiu Municipal per a les escoles, dins dels serveis pedagògics de l’Arxiu que reben el nom de Tallers d’Història. Precisament els Tallers d’Història configuren un altre dels apartats més potents del nou web, amb recursos que els docents poden descarregar lliurement per a treballar a les aules de temàtiques com el tren, el suro, les cases modernistes, els barris de Sant Feliu o biografies de guixolencs rellevants com Rafael Patxot o Josep Albertí.

Finalment, el web de l’Arxiu també dedica un espai a exposicions virtuals a partir de les quals es ressegueixen amb imatges i documents aspectes diversos del passat i la cultura del municipi.

En conclusió, l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols aposta amb aquest nou web municipal per a acostar i divulgar l’extens i valuós patrimoni documental que conserva i que explica l’evolució social, cultural i econòmica de la ciutat i dels seus habitants des de l’edat mitjana fins als nostres dies. L’Arxiu treballa per seguir penjant material a la xarxa que permeti ampliar el camp de coneixement i de recerca als seus usuaris en línia.

L'edifici de Cal Duro

De ben segur que en algun moment o altre, passejant per l'avinguda Juli Garreta, us heu adonat de l'existència d'un singular edifici, d'aspecte decrèpit, caracteritzat pel seu porxo amb columnes. Aquest immoble, de més de cent anys d'antiguitat, resisteix heroicament el pas del temps encaixat entre dos voluminosos blocs d'apartaments. Es tracta de la cara posterior d'una casa amb façana principal a la plaça del Mercat, que es coneix popularment com a Cal Duro. Si llegiu a continuació podreu saber una mica més sobre aquest edifici.

L’any 1900 Teresa Jordà, vídua Matas, va demanar permís a l’Ajuntament per a reformar una casa de la seva propietat situada als números 6 i 7 de la plaça del Mercat, aleshores anomenada plaça de la Constitució. Es tracta, lògicament, de la casa protagonista d'aquest text. En aquell moment l'immoble ja comunicava per la part posterior a la riera del Monestir, que es va tapar la dècada de 1930 i actualment correspon a l’avinguda Juli Garreta. En aquesta cara posterior de l’edifici s’hi trobava el pati, al qual es va donar l’aspecte que encara té avui dia, format per una façana amb columnes. Els plànols foren dibuixats pel mestre d’obres Francesc Salvat, que projectà una cuina a la banda esquerra de la columnata, i una habitació per a bany a l’altre costat. No sabem per quin motiu, però, un any més tard, el 1901, es feren uns nous plànols de reforma, iguals als de Salvat però de línies més curoses, realitzats per l’arquitecte Modest Deu Estrada. És possible que, malgrat que el disseny original hagués estat ideat per Salvat, calgués que els plànols fossin elaborats per un tècnic amb titulació superior per a ser autoritzats per l'Ajuntament. Sigui com sigui, el projecte de Modest Deu, doncs, fou el que se seguí finalment per a executar l’obra, que degué finalitzar-se cap el 1902.

Plànols de la reforma de 1900 dibuixats pel mestre d'obres Francesc Salvat (Arxiu Municipal)

Per molt que avui dia costi de creure, la porxada formava part del primer pis de l’edifici. Cal tenir present, tal com s’ha dit abans, que en el moment en què es va fer la reforma l’actual avinguda Juli Garreta no existia i en el seu lloc hi passava la riera del Monestir, de manera que el nivell de circulació era molt més baix que l’actual; aquesta diferència de nivell també explica, per exemple, que per accedir a la plaça del Mercat des de l’avinguda Juli Garreta calgui baixar escales. 

Efectes d’un aiguat a la riera del Monestir el 1908. A la dreta s'observa la columnata de Cal Duro (Arxiu Municipal. Fons Josep Escortell, autoria desconeguda)

Com hem dit, la casa es coneix popularment com a Cal Duro, segurament en al·lusió al malnom que rebien els seus propietaris, que hauria estat la família Jordà. Segons recollí el metge i investigador Benet Julià Figueras, la casa romangué com a propietat de la família Matas, integrada pels germans Elvira i Rodolf Matas Jordà (probablement fills de la Teresa Jordà que el 1900 féu les obres de reforma abans apuntades). Rodolf Matas (1860-1957) fou en eminent metge, de llarga i reconeguda trajectòria professional a nivell internacional. Tot i néixer i formar-se als Estats Units, mai oblidà les seves arrels catalanes i guixolenques. Elvira havia retornat dels Estats Units durant la seva joventut i residia a Cal Duro. El 1936, per exemple, segons consta al padró municipal d'habitants, hi vivia amb una minyona. Elvira Matas va morir el 1949. Aleshores el Dr. Matas, proper als 90 anys d’edat, viatjà a Sant Feliu i liquidà el patrimoni familiar, tot cedint la finca de Cal Duro al Bisbat de Girona amb la finalitat que servís per a obra benèfica i social. El 1990 a Cal Duro encara hi havia el despatx parroquial, els serveis de Càritas i el Patronat.

A la darrera fotografia, obres de cobriment de la riera del Monestir el 1934, on s'observa el desnivell que hi havia antigament respecte les cases que hi tenien façana, com la de Cal Duro, que apareix a la dreta (Arxiu Municipal. Fons Jaume Cervera, autoria desconeguda)