Pàgines

NOTÍCIES

L’Arxiu Municipal existeix des de la creació de la ciutat medieval (segle XIV), amb la ciutat i per a la ciutat. És la Casa de la Memòria, el lloc on es guarden els documents amb informació sobre com s’ha anat organitzant i construint Sant Feliu de Guíxols; sobre els fets i les persones que han format part de la seva història.

Sant Feliu de Guíxols és la ciutat on vivim, l’escenari protagonista de la nostra vida. És el lloc on ens sentim vinculats de manera més immediata o directa, però alhora és com un farcell atapeït, ple d’una gran diversitat d’elements que, dia a dia, anem descabdellant.

dijous, 1 de desembre del 2016

Per una reparació social de les víctimes del franquisme: difonem els sumaríssims, difonem els arxius





Associació d’Arxivers-Gestors de Catalunya i l’Associació d’Arxivers Sense Fronteres

El passat 19 d’octubre, a proposta de la Comissió de la Dignitat el Parlament va aprovar la proposició de llei per declarar nuls els consells de guerra sumaríssims celebrats pel franquisme entre 1938 i 1975. Tal com recull el text de la proposició, s’articularà un reglament perquè les famílies puguin sol·licitar i rebre la certificació de nul·litat del procediment i la sentència corresponent. Es tracta d’un imperatiu democràtic llargament esperat i, des de l’Associació d’Arxivers-Gestors de Catalunya i l’Associació d’Arxivers Sense Fronteres donem tot el suport a aquesta iniciativa legislativa. Creiem que és necessari dotar de la major força cívica possible l’acte jurídic de nul·litat, tal com s’ha fet en d’altres països a l’hora de retre comptes sobre els seus períodes dictatorials. Per posar fi realment a la impunitat, cal socialitzar el coneixement dels crims comesos, començant per garantir l’accés universal a la documentació generada pels mateixos victimaris: els arxius de la repressió han de transformar-se en arxius de la reparació. El Parlament és conscient del valor cívic dels arxius, com demostrà amb la seva adhesió a la Declaració Universal dels Arxiu el juliol de 2013. Una declaració on s’estableix que “l’accés lliure als arxius enriqueix el nostre coneixement de la societat, promou la democràcia i protegeix els drets de la ciutadania”. La proposició de llei és una excel·lent oportunitat per refermar aquests principis. És per això que, en el marc dels treballs parlamentaris que han de portar a l’aprovació del text definitiu de la llei, demanem la inclusió d’un article que reguli la creació d’un portal web de víctimes de la repressió franquista a Catalunya que permeti la difusió i la socialització de l’exercici de reparació que pretén aquesta llei. Comptem amb els treballs d’arxivament i descripció fets entre 2003-2013 per l’Arxiu Nacional de Catalunya, arran del conveni de col·laboració amb el Tribunal Militar Territorial Tercer i el Memorial Democràtic. D’aquests treballs en resultà el catàleg de persones represaliades (unes 78.000, 70.470 homes i 7.718 dones) i la Guia dels procediments judicials militars instruïts entre 1939 i 1980, publicada l’any 2015 per l’ANC. Ara cal sumar-hi la voluntat política, facilitant els mitjans, i la implicació de víctimes i familiars, donant el seu consentiment, per garantir que el conjunt d’aquest patrimoni documental arribi directament a la ciutadania. Fem que la reparació de les víctimes no només sigui jurídica, sinó sobretot social. Fem així que cap tribunal, ni passat ni present, pugui arrabassar-los novament la seva dignitat.


Barcelona, 29 de novembre de 2016.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada