Per una reparació social de les víctimes del franquisme: difonem els sumaríssims, difonem els arxius

Associació d’Arxivers-Gestors de Catalunya i l’Associació d’Arxivers Sense Fronteres

El passat 19 d’octubre, a proposta de la Comissió de la Dignitat el Parlament va aprovar la proposició de llei per declarar nuls els consells de guerra sumaríssims celebrats pel franquisme entre 1938 i 1975. Tal com recull el text de la proposició, s’articularà un reglament perquè les famílies puguin sol·licitar i rebre la certificació de nul·litat del procediment i la sentència corresponent. Es tracta d’un imperatiu democràtic llargament esperat i, des de l’Associació d’Arxivers-Gestors de Catalunya i l’Associació d’Arxivers Sense Fronteres donem tot el suport a aquesta iniciativa legislativa. Creiem que és necessari dotar de la major força cívica possible l’acte jurídic de nul·litat, tal com s’ha fet en d’altres països a l’hora de retre comptes sobre els seus períodes dictatorials. Per posar fi realment a la impunitat, cal socialitzar el coneixement dels crims comesos, començant per garantir l’accés universal a la documentació generada pels mateixos victimaris: els arxius de la repressió han de transformar-se en arxius de la reparació. El Parlament és conscient del valor cívic dels arxius, com demostrà amb la seva adhesió a la Declaració Universal dels Arxiu el juliol de 2013. Una declaració on s’estableix que “l’accés lliure als arxius enriqueix el nostre coneixement de la societat, promou la democràcia i protegeix els drets de la ciutadania”. La proposició de llei és una excel·lent oportunitat per refermar aquests principis. És per això que, en el marc dels treballs parlamentaris que han de portar a l’aprovació del text definitiu de la llei, demanem la inclusió d’un article que reguli la creació d’un portal web de víctimes de la repressió franquista a Catalunya que permeti la difusió i la socialització de l’exercici de reparació que pretén aquesta llei. Comptem amb els treballs d’arxivament i descripció fets entre 2003-2013 per l’Arxiu Nacional de Catalunya, arran del conveni de col·laboració amb el Tribunal Militar Territorial Tercer i el Memorial Democràtic. D’aquests treballs en resultà el catàleg de persones represaliades (unes 78.000, 70.470 homes i 7.718 dones) i la Guia dels procediments judicials militars instruïts entre 1939 i 1980, publicada l’any 2015 per l’ANC. Ara cal sumar-hi la voluntat política, facilitant els mitjans, i la implicació de víctimes i familiars, donant el seu consentiment, per garantir que el conjunt d’aquest patrimoni documental arribi directament a la ciutadania. Fem que la reparació de les víctimes no només sigui jurídica, sinó sobretot social. Fem així que cap tribunal, ni passat ni present, pugui arrabassar-los novament la seva dignitat.

Barcelona, 29 de novembre de 2016.

En record de l’Enric Àguila

Aquest divendres 18 de novembre de 2016 ens ha deixat l’Enric Àguila Solsona. Durant els darrers anys, l’Enric ha estat un entusiasta col·laborador de l’Arxiu Municipal, al qual ha aportat un conjunt d’enregistraments sonors de grups i intèrprets musicals guixolencs, així com un valuós i ingent nombre de fotografies sobre la música a Sant Feliu de Guíxols des dels anys seixanta fins a l’actualitat (locals, esdeveniments, bandes...).

La col·laboració de l’Enric amb l’Arxiu s’havia intensificat en el darrer any amb motiu de la preparació des de l’Arxiu Municipal del llibre de fotografies L’Abans. L’Enric ha estat un dels principals participants en el recull d’imatges d’aquest llibre mitjançant la cessió per a la seva digitalització de la col·lecció d’àlbums de fotos i records personals en els quals es recollien els més de cinquanta anys de l’existència de l’Albatros Klub, nom amb què s’autodenominaven una colla d’amics entusiastes de la música.

Ens hem sentit molt afortunats d’haver pogut conèixer l’Enric, d’haver gaudit de la seva companyia i d’haver compartit les vivències i els coneixements que amb tant d’entusiasme ens transmetia sempre que acudia a l’Arxiu. Per a nosaltres, l’Enric ha estat una persona vital, oberta i de tracte cordial, que ràpidament s’oferia per donar-nos un cop de mà sempre que li demanàvem. Les seves històries i records ens traslladaven a una època, la dels anys seixanta del segle XX, en què alguns joves guixolencs carregats d’energia i d’idees trobaren en la música rock una fórmula de divertir-se i enriquir-se culturalment, tot fugint de l’estancament d’un temps i un país de grisors. Els amics i la música, vet aquí dues constants en la manera de ser i de viure de l’Enric, que confluïren fa més de cinquanta anys en la creació de l’abans esmentat Albatros Klub, del qual ell mateix n’era encara avui en dia el principal animador. La passió de l’Enric per la música també l’havia portat a ser locutor de ràdio i cofundador de Ràdio Sant Feliu, membre de bandes musicals com els Sherpas i The Hound Dogs, i president de l’Associació d’Amics de la Música dels Anys Seixanta, entitat des de la qual va impulsar diverses iniciatives per a la difusió de la música.

La memòria de l’Enric perviurà en tota la gent que el va conèixer, i també en el llegat que ha deixat a l’Arxiu Municipal. No podem deixar d’imaginar-nos que, allà on sigui ara, de ben segur que ja està conversant animadament de música amb els seus nous companys.

A les dues fotografies, Enric Àguila durant un programa de ràdio i tocant la guitarra, els anys 1981 i 1982 respectivament (Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, Fons Enric Àguila Solsona. Autor desconegut)

L’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols rep la documentació del Casino dels Nois

El proppassat 31 d’octubre de 2016 es va formalitzar la cessió a l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols del fons documental de l’entitat recreativa Nou Casino la Constància, coneguda popularment com a Casino dels Nois. Es tracta d’un conjunt de 63 capses d’arxiu que contenen 445 unitats documentals i 27 positius fotogràfics (alguns d’ells són reproducció digitalitzada), amb una cronologia que va de 1867 a 2010.

Vista general de l’edifici del Nou Casino la Constància pels volts de 1930 (Arxiu Municipal, col·lecció Carme Arxer, autor desconegut).

L’Ajuntament ha arribat a un acord amb l’actual junta directiva de l’entitat pel qual els documents es custodiaran a l’Arxiu Municipal en règim de comodat. Això permetrà garantir la conservació d’aquest valuós llegat documental i potenciar el seu ús cultural amb finalitats divulgatives i de recerca, tot evitant alhora el perill de dispersió o destrucció incontrolada de documents. L’acord signat ha estat possible gràcies a la predisposició i col·laboració dels membres de l’actual junta directiva del casino, que va prendre possessió dels seus càrrecs el gener de 2013, i no comporta el traspàs de la propietat dels documents a favor de l’Ajuntament. 

Moment de signatura de l’acord d’ingrés de la documentació a l’Arxiu Municipal. D’esquerra a dreta, el regidor d’Economia i Organització Josep Melcior Muñoz; l’alcalde Carles Motas; el president del Casino Josep Valentí; el secretari del Casino Joaquim Fons; i el regidor de l’Arxiu Municipal Jordi Vilà (Autor: Pere Carreras)

A començaments de l’any 1851 una quarantena de guixolencs fundaren a la vila una associació recreativa denominada La Constància. Després de passar per nombrosos locals, el 1889 inauguraren la seu de la rambla del Portalet, aleshores encara sense la característica torratxa que fa xamfrà amb el passeig dels Guíxols i que és fruit d’una ampliació de l’edifici iniciada el 1899. L’any 1894 diversos problemes provocaren la dissolució de La Constància, que ràpidament es refundà un any més tard, el 1895, amb el nom de Nou Casino la Constància. El 1929 finalitzà la darrera reforma de l’immoble, que li va donar l’aspecte actual. En el transcurs de més d’un segle i fins ben bé la dècada de 1960, el Casino simbolitzà per a molts guixolencs un espai de referència per al lleure, l’esbarjo i fins i tot la formació cultural. Els balls i concerts del Casino dels Nois atreien un gran nombre de públic, especialment a l’estiu –l’entitat muntava un envelat propi durant la Festa Major– i per les festes nadalenques. La planta baixa del local oferia el servei de consergeria, és a dir, de cafè–bar, amb terrassa exterior. L’entitat disposava també d’una assortida biblioteca per a la lectura i formació intel·lectual dels socis, amb títols d’autors nacionals i estrangers, que fou depurada el 1939 per les autoritats franquistes. Aquesta biblioteca es conserva encara, amb el seu mobiliari original. L’edifici del Casino dels Nois ha esdevingut una icona de la ciutat, si bé a mitjan dècada de 1970 estigué a punt de desaparèixer, engolit pel procés d’especulació vertical que transformà una part substancial de la façana marítima guixolenca.

La documentació conservada a l’Arxiu Municipal permet resseguir totes aquestes qüestions d’ençà de la refundació com a Nou Casino la Constància l’any 1895 i, molt especialment, les activitats realitzades per l’entitat durant les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle XX. Malgrat que hi ha alguns buits documentals, és possible estudiar l’entitat des de múltiples vessants: culturals, socials, econòmiques... S’hi conserven bona part dels llibres d’actes, correspondència, contractes de músics i orquestres, projectes d’ampliació de l’edifici o de construcció d’una nova seu social, etc. Es tracta, en definitiva, del testimoni d’una de les entitats amb més projecció social i cultural de casa nostra que a través de les seves vicissituds també ens explica una part significativa de la història de Sant Feliu.

La consulta de l’inventari de documents del fons del Nou Casino la Constància pot efectuar-se al recurs web Arxius en Línia http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/

Els 150 anys de l’Escola Cor de Maria al darrer número de L’Arjau

El centre educatiu Cor de Maria ha esdevingut tota una institució a Sant Feliu de Guíxols. Les Beates Blanques, presidides per la guixolenca Maria Joaquima Geli Aligós, van fundar l’escola de nenes el 1845, vint anys abans que es transformés en el Cor de Maria. Un segle i mig més tard, aquesta commemoració permet revisar la història de l’escola i veure l’esforç que s’ha dut a terme al llarg del temps per renovar el projecte i donar-li continuïtat. 

La revista cultural L’Arjau, editada per l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols a través de l’Arxiu Municipal, se suma a aquest aniversari i dedica el seu darrer número, corresponent al mes de juny, a l’escola Cor de Maria. Al llarg de les pàgines de la revista s’aborden diferents temàtiques, des del passat de la institució fins als reptes de futur que planteja el centre en l’actualitat, en el marc d’una societat multicultural i en evolució permanent. 

L'Arjau es pot aconseguir gratuïtament als estancs i llibreries de Sant Feliu de Guíxols o en els serveis municipals següents: Museu d’Història, Botiga del Monestir, Oficina d’Informació Ciudadana, Punt d’Informació Juvenil, Guíxols Desenvolupament (estació d’autobusos), Centres Cívics de Vilartagues i Tueda, Biblioteca pública Octavi Viader i Arxiu Municipal.

Si ho preferiu, podeu descarregar-vos aquest número de L'Arjau CLICANT AQUÍ  

L’Hotel Panorama Park, una recerca històrica víctima de plagi

Daniel Pedrero Rosón és un jove guixolenc que en els darrers anys ha estat investigant la història dels diversos hotels dels germans Anlló. El desenllaç d’aquests establiments hotelers després de la mort sense descendència dels seus propietaris és de sobres coneguda per tothom i a hores d’ara ha tornat al primer pla de l’actualitat mitjançant les obres d’enderroc de les velles instal·lacions turístiques de la rambla del Portalet.

En l’últim número de la Revista del Baix Empordà, de març de 2016, hi podem llegir l’article “La torre de Can Rius de Sant Feliu de Guíxols”, en què Daniel Pedrero recupera els avatars d’un dels establiments dels Anlló: l’Hotel Panorama, del qual traça el recorregut des dels seus orígens com a xalet d’estiueig de l’hisendat Pere Rius fins a l’actual situació d’abandonament, tot repassant la dramàtica biografia dels seus propietaris.

L’article de Pedrero subsana una irregularitat esdevinguda fa pocs mesos i que amb aquestes línies creiem oportú posar de manifest. I és que la història narrada pel guixolenc li va ser plagiada per part d’un estudiant de periodisme madrileny, en el que esdevé una manca absoluta d’ètica personal i praxis professional.

Fa un temps Pedrero va establir contacte, a través de les xarxes socials, amb Álvaro Anula, un jove madrileny estudiant de periodisme interessat en el món de les ciències ocultes. Aprofitant la bona predisposició i l’entusiasme de Pedrero, Anula va aconseguir que aquest li fes arribar una còpia de la seva recerca sobre l’Hotel Panorama, prometent-li que havia intercedit per a la seva publicació en una revista especialitzada. Efectivament, l’article aparegué al número de gener de 2016 de la revista Enigmas, d’àmbit estatal, amb el títol El hotel maldito. Ara bé, el text anava signat únicament per Álvaro Anula, i Daniel Pedrero figurava tan sols com a autor de les fotografies. A més, contenia un apartat final afegit pel mateix Anula, totalment inventat, per donar major misteri a la història.

Daniel Pedrero és un usuari assidu de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, on acudeix per documentar-se en les seves recerques. Per aquesta raó, l’Arxiu coneixia al detall el resultat d’aquestes investigacions i va tenir ocasió de comprovar que el text publicat era un calc del que tenia preparat Pedrero. El mateix Pedrero va aportar diverses proves, incloent-hi missatges amb el Sr. Anula, que corroboraven aquesta apropació indeguda.

L’Arxiu Municipal va contactar amb la direcció de l’esmentada revista Enigmas, posant-los en coneixement d’aquesta situació, que ells ignoraven. En aquest sentit, en el número següent de la publicació ja figura la correcció i es fa constar Daniel Pedrero com l’autèntic redactor de l’article . Això, i la recent publicació d’aquest mateix article a la Revista del Baix Empordà fan justícia a una història que sortosament s’ha resolt satisfactòriament  però que convé denunciar públicament perquè no es torni a repetir.

A la imatge, una vista general del xalet Malionis de Pere Rius cap el 1925-1930, posteriorment l'Hotel Panorama dels germans Anlló (Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, fons Pere Rius, autor desonegut).

Temps d’Herois, una novel·la històrica del guixolenc Gerard Bussot

Gerard Bussot presenta aquest proper dijous 21 d’abril a Sant Feliu de Guíxols el seu darrer llibre, titulat Temps d’Herois. Escriptor prolífic, Bussot és autor d’una llarga llista de publicacions sobre la història i el patrimoni de Sant Feliu i la Vall d’Aro. En aquesta ocasió, però, ens sorprèn amb un canvi de registre. I és que Temps d’Herois és la seva primera obra literària de ficció, en què, sense perdre de vista el rigor històric que l’ha caracteritzat fins ara, relata de forma novel·lada la biografia del guixolenc Narcís Massanas, heroi de la Guerra del Francès.

L’any 1989 Bussot va publicar un llibre sobre la trajectòria vital d’aquest jove militar, mort prematurament en el marc de la guerra que tenia lloc a Catalunya per alliberar-se del jou napoleònic. Ara, a la novel·la, Bussot situa el punt de partida de la trama a Girona l’any 1809, enmig del setge amb què els exèrcits francesos tenen sotmesa la ciutat. Al llarg de més de 700 pàgines de lectura amena, Gerard Bussot ens condueix per un relat trepidant en què es combinen ingredients com l’amor, la traïció o  l’heroïsme, mentre el capità Massanas, cirurgià a primera línia de foc, i la resta de combatents lluiten fins a l’extenuació per a evitar la rendició d’una població castigada per la fam, la misèria i la por. Per acabar de complicar el setge, entrarà en escena un ancestral orde secret, la Germandat del Sant Drap i Arbre de la Ciència, creada per Ramon Llull i perseguida pel mateix Ferran VII per mantenir el seu poder a Espanya.

El llibre Temps d’herois, de Gerard Bussot, ha estat editat per Efadós dins la col·lecció Fil d’Història. Es tracta d’una col·lecció innovadora, que incorpora al text notes a peu de pàgina digitals en codi QR mitjançant les quals el lector pot aprofundir en el context històric real de la novel·la.

Temps d’herois es presenta aquest proper dijous 21 d’abril a les 19 h. de la tarda, a la sala Abat Panyellas de Sant Feliu de Guíxols, amb la presència de l’autor, així com de l’alcalde, Carles Motas, i de l’historiador Àngel Jiménez. De ben segur que el darrer llibre de Gerard Bussot esdevindrà una de les novetats més destacades i llegides d’aquest Sant Jordi 2016.

L’Arxiu Municipal rep una important donació de 12 llibres de comptes d’una banca guixolenca de principis del segle XX

L’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols ha rebut una important donació de llibres de comptabilitat del primer quart del segle XX del desaparegut Banc de l’Empordà. La cessió ha estat efectuada pel Sr. Josep Amat Girbau i la Sra. Rosa M. Girbau Serramitja, en representació dels descendents del darrer propietari del banc, Sr. Enecon Girbau Valls (1882-1936). La documentació comprèn el període 1913-1924 i inclou alguns volums de la banca predecessora, Girbau y Cia. En conjunt, els llibres disponibles corresponen tant a la seu social de Sant Feliu –situada al carrer Hospital- com a la sucursal que totes dues entitats tenien a Palafrugell.

La banca Girbau y Cia va ser fundada a Sant Feliu de Guíxols pel banquer guixolenc Narcís Girbau Serra i va estar en actiu fins el 1914, en què fou substituïda pel Banc de l’Empordà, presidida pel mateix Girbau i pels seus dos fills, Arseni i Enecon Girbau Valls. Es tracta d’una empresa privada d’origen familiar, amb unes estratègies de negoci pròpies, en què es gestionen els afers econòmics del patrimoni familiar i, alhora, s’administren els dipòsits dels clients.  Malgrat que aquest era un sistema habitual en la banca de l’època, no és freqüent que es conservi documentació d’aquest tipus d’empreses. Per aquest motiu, el contingut d’aquests llibres de comptabilitat permetrà conèixer els mecanismes d’un sistema de crèdit i finançament que, pels seus orígens i context, contrasta radicalment amb els conceptes que caracteritzen l’actual món de la banca. Alhora, aportarà dades sobre el funcionament econòmic, les empreses i les famílies del Sant Feliu de Guíxols del primer quart del segle XX, dins la conjuntura derivada de la Primera Guerra Mundial. En aquest sentit, la documentació ha començat a ser estudiada per un equip de recerca de la Universitat de Girona encapçalat pel Sr. Jaume Portella i la Sra. Helena Benito, professors i investigadors de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials.

Els llibres de comptes entregats a l’Arxiu Municipal han seguit una trajectòria que també convé assenyalar per la seva excepcionalitat. En esclatar la Guerra Civil, Enecon Girbau va ser empresonat i posteriorment assassinat, víctima de la repressió republicana. Abans de ser detingut, va demanar a la seva vídua i fills que amaguessin escrupulosament aquells llibres perquè pensava que, en aquell context incert, les dades nominals que contenien podien comprometre les persones citades i els seus béns si queien en mans inapropiades. Acabada la guerra, els llibres es guardaren als soterranis de la casa familiar dels Girbau, al carrer Capmany. Sembla ser que els fills d’Enecon Girbau van voler destruir els llibres per les dades personals que contenien, però no van trobar la manera ni el moment de fer-.ho degut al gran format d’aquests documents. Per aquesta raó, continuaren als soterranis, d’on foren recuperats pels cedents l’any 2000. Transcorreguts més de 100 anys de la seva creació, doncs, el Sr. Amat i la Sra. Girbau creuen que ha passat temps suficient perquè aquesta documentació pugui ser consultable públicament, atès al seu valor cultural i patrimonial, i per això n’han fet donació a l’Arxiu Municipal. Des de l’Ajuntament de la ciutat es valora molt positivament aquest gest desinteressat, que de ben segur permetrà conèixer millor aspectes essencials del Sant Feliu industrial i burgès de començaments del segle XX i, alhora, sensibilitzarà els guixolencs de la importància de preservar el nostre patrimoni documental.

A la imatge, el Sr. Josep Amat i la Sra. Rosa M. Girbau acompanyats de l'alcalde, Sr. Carles Motas (al centre), en el moment de la signatura del document (Autor: Pere Carreras)

El darrer número de la revista cultural L’Arjau reivindica la figura de Lluís Esteva Cruañas, mestre, historiador i arqueòleg

El guixolenc Lluís Esteva Cruañas (1906-1994) fou un actiu investigador i divulgador de la història i el patrimoni cultural de Sant Feliu de Guíxols, la Vall d’Aro i l’Empordà. Mestre de professió i historiador autodidacte, investigà i rastrejà minuciosament fons documentals i restes arqueològiques. Els resultats de les seves recerques els plasmà en prop de tres-cents escrits d’àmbit local i de les comarques gironines que publicà de manera constant des de l’any 1951.

La dilatada i fructifera trajectòria de Lluís Esteva centra el darrer número de la revista cultural L’Arjau, publicació gratuïta que edita l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols des de l’Arxiu Municipal. A través de diversos escrits s’hi repassen les seves aportacions en el camp de la prehistòria i l’arqueologia, així com la seva actuació en el camp de la recerca, que el portà per exemple a ser un dels fundadors de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà. També s’hi recorda el seu paper de mestre als Estudis Nous (actual Col·legi Gaziel). Una menció especial mereix la donació del fons personal Lluís Esteva a l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols per part dels seus fills Elena i Francesc, de la qual cosa també se’n fan ressò les pàgines de la revista. A tall d’exemple, pràcticament la totalitat de les fotografies que il·lustren aquest L’Arjau provenen de l’esmentat fons documental.

Cliqueu l'enllaç per accedir a la revista http://issuu.com/arjau/docs/75_arxiu_guixols_arjau_lluis_esteva

L'Arjau és una revista cultural gratuïta sobre temes de Sant Feliu de Guíxols, guardonada el mes de febrer de 2014 amb el premi a la millor iniciativa de comunicació institucional dins la V edició dels Premis Carles Rahola de Comunicació Local que organitzen la Diputació de Girona i el Col·legi de Periodistes de la demarcació. Podeu trobar la revista als estancs i llibreries de Sant Feliu de Guíxols o en els serveis municipals següents: Museu d’Història, Botiga del Monestir, Oficina d’Informació Ciudadana, Punt d’Informació Juvenil, Guíxols Desenvolupament (estació d’autobusos), Centres Cívics de Vilartagues i Tueda, Biblioteca pública Octavi Viader i Arxiu Municipal. La revista també es pot consultar a la xarxa des del número 1.