El banc del governador

Que ningú s’espanti! Aquest text no té res a veure ni amb els rescats financers ni amb la crisi econòmica que malauradament estan tant d’actualitat. Ben al contrari, el nostre és un d’aquells bancs per seure tranquil·lament i gaudir d’un moment d’esbarjo o de conversa. El banc del governador es troba al passeig del Mar, a la banda de la carretera i a l’alçada de la casa Patxot. Segur que l’heu fet servir més d’una vegada, però mai heu observat que en un dels laterals hi figura el nom d’una persona: Francisco Díez Ticio.

Quin és, doncs, el significat d’aquest nom tan peculiar? I qui era, el Sr. Díez Ticio?

Durant la Guerra Civil espanyola, els bombardejos del bàndol franquista destruïren nombrosos edificis i malmeteren espais públics de la ciutat. A partir de 1939 calgué començar a treballar en la reconstrucció de la ciutat. L’Ajuntament guixolenc s’acollí a les ajudes que facilitava el mateix estat franquista mitjançant un programa de Regiones devastadas. Aquells que tres anys abans havien estat els causants de llançar les bombes damunt la localitat proporcionaven ara els mitjans per reconstruir el país. Per poder disposar d’algunes de les ajudes, la ciutat havia de ser prèviament adoptada pel caudillo, la qual cosa a Sant Feliu només s’aconseguí de manera parcial el juny de 1943.

Les obres d’urbanització i embelliment del passeig del Mar s’enllestiren pels volts de 1943. L’arquitecte Joan Bordàs s’ocupà de dirigir el projecte i del disseny dels elements ornamentals, entre ells els bancs de pedra que tanta personalitat donen als passejos guixolencs. La part inferior del respatller i dels laterals d’aquests bancs estan decorats amb ceràmiques que contenen elements al·legòrics de Sant Feliu.

L’estiu de 1943, l’alcalde informava que el governador civil de Girona, Francisco Díez Ticio, “habiendo encontrado como un verdadero acierto la construcción y modelo de bancos monumentales del Paseo del Mar” havia decidit regalar-ne un a l’ajuntament, és a dir, assumir-ne el cost. Una mostra de magnanimitat de les noves autoritats del règim envers el poder local, reduït a la mínima expressió i sota la tutela de les instàncies superiors. En correspondència, el consistori guixolenc, col·locà el seu nom en una de les peces de ceràmica laterals del que, per aquesta raó, ha esdevingut el banc del governador.