Recordant el Sr. Lluís Esteva Cruañas, aquest dissabte 30 de juny

Aquest dissabte 30 de juny de 2012, a les 6 de la tarda, es presenta a la sala d'actes del Monestir el darrer número de la revista Gavarres. La revista conté un article d'Àngel Jiménez dedicat a Lluís Esteva Cruañas (1906-1994). El Sr. Esteva, mestre, arqueòleg, arxiver i investigador guixolenc, va ser un incansable defensor i divulgador del patrimoni cultural de l'Ardenya i les Gavarres i, molt especialment, de les imponents restes megalítiques que encara conserven aquestes mutanyes.

L'article d'Àngel Jiménez s'il·lustra amb fotografies del fons fotogràfic de Lluís Esteva, fons que es custodia a l'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols per exprés desig dels fills del Sr. Esteva, Francesc i Elena Esteva Massaguer. El conjunt el formen més de 12.000 imatges, totes elles digitalitzades, de gran interès per a l'estudi del patrimoni arqueològic i patrimonial de Sant Feliu de Guíxols, però també de l'Empordà i, fins i tot, del conjunt de les comarques gironines.

La presentació d'aquest dissabte 30 de juny anirà a càrrec del Sr. Pitu Basart, director de Gavarres, i comptarà amb la participació del Sr. Joan Alfons Albó, alcalde de Sant Feliu; la Sra. Elena Massaguer, vídua del Sr. Lluís Esteva; la Sra. Elena Esteva i el Sr. Francesc Esteva, fills del Sr. Esteva; i el Sr. Àngel Jiménez, que moderarà la tertúlia.

A les imatges, a dalt, el Dr. Lluís Pericot i Lluís Esteva a la Cova d'en Daina de Romanyà de la Selva, el 1971. A la imatge de sota, diversos col·laboradors de Lluís Esteva durant l'aixecament del menhir del Puig Ses Forques, a Sant Antoni de Calonge, pels volts de 1964. Ambdues fotos provenen de l'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, Fons Lluís Esteva Cruañas, i el seu autor és el mateix Sr. Esteva.

Sant Feliu té música. L’Orfeó Gesòria

Des de temps immemorials, la música ha estat present a Sant Feliu amb formes i estils molt diversos. Els guixolencs i les guixolenques han ballat i escoltat ritmes i melodies que van des de la sardana i l’havanera a músiques “modernes” com el jazz o el rock o, més recentement, el hardcore i la música electrònica. La nostra ciutat ha estat bressol de compositors, orquestres, grups musicals i solistes de relleu. Tot un ventall de notes i sonoritats per a tots els gustos, que han fet de Sant Feliu una ciutat que té música. El Festival Internacional de la Porta Ferrada, que enguany compleix el seu 50è aniversari i és el degà de Catalunya, n’és un bon exemple.

Avui us presentem un document de la Societat Coral Orfeó Gesòria que es troba a l’Arxiu Municipal. En el document, de 20 d’octubre de 1919, es comunica a l’Ajuntament l’adreça social de l’entitat (a la carretera de Girona), i els membres que formen la junta. És especialment interessant el segell de l’Orfeó, que posa de relleu la relació entre la música i la nostra ciutat a què abans apuntàvem.

(Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la)

L’any 1891 tingué lloc a Sant Feliu la fundació de les dues societats corals més populars i de renom a la vila: la coral L’Avant i la coral Gesòria. Malgrat la forta rivalitat existent entre ambdues, el mes de juny de 1903 les dues corals es fusionaren en una sola entitat: naixia així l’Orfeó Gesòria. A mitjans de l’any 1906, l’orfeó va traslladar la seva seu social al teatre Vidal de la carretera de Girona, on hem vist que encara eren el 1919. L’entitat comptava el 1906 amb prop de 180 orfeonistes i més de 1000 socis protectors. El mateix any, la societat estrenà una nova secció lírica i dramàtica. L’Orfeó es mantingué en actiu, amb alts i baixos, fins a la seva pràctica desaparició entre els anys 1920 i 1921. Amb tot, l’any 1923 s’impulsaria de nou la constitució a Sant Feliu d’una entitat coral i cultural que recollís i continués la tasca iniciada per l’Orfeó Gesòria. És per aquesta rao que, de forma significativa, l’entitat prendria el nom de Societat Coral Nova Gesòria.

Si esteu interessats en saber més coses de l’Orfeó Gesòria, d’algunes de les personalitats musicals guixolenques que hi estiguren en contacte o bé de la música en general que s’ha fet a casa nostra, podeu llegir el llibre de Gerard Bussot “El fet musical a Sant Feliu de Guíxols (1865-1965 i apèndix)”. Us convidem també a consultar els diversos inventaris de la documentació que guardem a l’Arxiu Municipal referent a l’Orfeó Gesòria, Josep M. Vilà Gandol, Rafel Figueras Auladell, Josep i Arseni Roig, Josep Gravalosa Geronès...

Lletres Guixolenques, revista digital

Avui volem donat la benvinguda a una nova iniciativa cultural guixolenca que de ben segur tindrà un fort ressò a casa nostra, la revista literària Lletres Guixolenques.

Lletres Guixolenques és una revista digital que vol donar presència i publicitat regular als textos dels autors que formen el patrimoni literari de la nostra ciutat. Té un propòsit divulgador d’un bagatge cultural ciutadà adreçat tant a joves com a grans, com a contribució al gaudi i al coneixement d’aquest llegat.

La revista acull una àmplia temàtica, que trobaràs expressada en la capçalera del blog. Els continguts dels escrits que figuren en la revista són responsabilitat exclusiva dels seus autors. La col·lecció de textos serà vigent durant sis mesos, al cap dels quals quedarà substituïda per una altra col·lecció, el número següent de la revista. Alguns textos són seleccions de fragments de publicacions ja editades, altres són inèdits.

Per coneixer la revista: Cliqueu aquí