Pàgines

NOTÍCIES

L’Arxiu Municipal existeix des de la creació de la ciutat medieval (segle XIV), amb la ciutat i per a la ciutat. És la Casa de la Memòria, el lloc on es guarden els documents amb informació sobre com s’ha anat organitzant i construint Sant Feliu de Guíxols; sobre els fets i les persones que han format part de la seva història.

Sant Feliu de Guíxols és la ciutat on vivim, l’escenari protagonista de la nostra vida. És el lloc on ens sentim vinculats de manera més immediata o directa, però alhora és com un farcell atapeït, ple d’una gran diversitat d’elements que, dia a dia, anem descabdellant.

dimarts, 23 de maig de 2017

Preestrena del documental El segrest de Núria



Preestrena del documental El segrest de Núria i presentació del llibre Mossèn, ens han pres la marededéu! escrit conjuntament per  Manuel Castellet i Rosa Anna Felip. L’acte tindrà lloc el dia 6 de juny a les 7 de la tarda a l’Institut d’Estudis Catalans al carrer del Carme, 47 de Barcelona.

dimecres, 15 de març de 2017

Ja es pot consultar en línia la col·lecció sencera de la Revista de S’Agaró (1935 / 1974)

La Revista de S’Agaró fou fundada el 1935 per Josep Ensesa Gubert, impulsor i promotor de la urbanització residencial de S’Agaró i es publicà fins a l’estiu de 1936, tot just abans d’iniciar-se la Guerra Civil. Reaparegué el 1949 i es mantingué fins el 1974, a raó d’un número per any. En aquesta segona etapa també s’edità traduïda al francès i l’anglès. 

L’objectiu de la publicació era testimoniar les activitats culturals i promocionals que es duien a terme a S’Agaró i a la platja veïna de Sant Pol i, alhora, actuar com a mitjà de promoció i atracció de nous visitants. La seva consulta esdevé essencial per a copsar el naixement i la consolidació de S’Agaró com un espai turístic de referència, primer durant l’incipient turisme dels anys trenta del segle XX i, posteriorment, a partir de la dècada dels anys cinquanta i seixanta, en què esdevingué un dels indrets de la Costa Brava amb més glamur i projecció internacional. S’Agaró, amb espais com l’Hotel La Gavina, i la platja de Sant Pol, acolliren nombroses activitats culturals i socials i reberen la visita de personalitats de reconeixement mundial. 

Els 29 números de la Revista de S’Agaró ja es poden consultar lliurement en línia al portal de premsa històrica de la Generalitat de Catalunya Xac Premsa http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/#top. Aquest fet ha estat possible gràcies a la col·laboració entre l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols –que conserva una col·lecció sencera de la revista- i l’Arxiu Municipal de Castell-Platja d’Aro –que s’ha fet càrrec de la seva digitalització. També ho ha fet possible la bona predisposició que han mostrat en tot moment els hereus del Sr. Ensesa per tal que aquesta singular i excepcional revista pugui estar a la xarxa a l’abast de tothom.

Amb la Revista de S’Agaró, l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols disposa a Xac Premsa de gairebé 85.000 pàgines digitalitzades d’una trentena de diaris i revistes publicats a Sant Feliu des de les darreres dècades del segle XIX fins als nostres dies. Juntament amb la Revista de S’Agaró també s’ha publicat en línia el Full Parroquial de Sant Feliu de Guíxols de 1920 a 1952 mitjançant la col·laboració de la parròquia guixolenca, que en conserva els originals. Des de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols es continua treballant per incrementar les publicacions guixolenques disponibles a Xac Premsa. En aquest sentit, properament s’hi podran trobar els exemplars del Setmanari Àncora de 2015 a 2016, amb els quals es completarà la col·lecció de números d’aquesta revista que ja s’hi poden consultar actualment i que comprèn de l’any 1949 al 2014.

dijous, 16 de febrer de 2017

El món del suro centra el darrer número de la revista cultural L’Arjau

La indústria del suro, sorgida a mitjan segle XVIII, va esdevenir una de les principals activitats econòmiques de Sant Feliu de Guíxols fins a meitats del segle XX. La decadència del sector surer s’accelerà amb el turisme i l’aparició del plàstic i l’alumini com a substitutius d’aquesta matèria primera. Però el temps ha donat la raó al suro, que actualment es considera insubstituïble i amb uns valors molt importants per al medi ambient. En diverses poblacions del Baix Empordà i del Gironès, aquest sector econòmic hi fou també molt important i en algunes d’elles encara hi té un gran pes.

A Sant Feliu, en canvi, les traces d’aquest món es van esborrant indefectiblement. Aquest és el motiu que ha impulsat l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols a dedicar el darrer número de la revista cultural L’Arjau a explicar la història del suro, les seves peculiaritats i l’empremta que va deixar a la nostra ciutat. Hi ha també una voluntat de mirar endavant i d’explicar les avantatges ecològiques que té aquest producte natural, i de mostrar de quina manera s'hi segueix treballant avui dia, amb controls de qualitat exhaustius i una producció altament tecnificada. A la revista també hi ha espai per parlar de com era la vida dels tapers guixolencs, del patrimoni documental de les fàbriques de la ciutat, del valor cultural i la divulgació del patrimoni surer, dels records d’infantesa d’una filla i néta de tapers narrats en primera persona, o de l’experiència personal d'un guixolenc que s'ha dedicat professionalment  al suro, primer de taper i posteriorment com a negociant.

L'Arjau és una revista cultural gratuïta que tracta monogràficament temes de cultura i patrimoni de Sant Feliu de Guíxols. Es coordina des de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols i l’edita l’Ajuntament de la ciutat. Es pot aconseguir, sense cap cost, als estancs i llibreries de Sant Feliu de Guíxols o en els serveis municipals següents: Museu d’Història, Botiga del Monestir, Oficina d’Informació Ciudadana, Punt d’Informació Juvenil, Guíxols Desenvolupament (estació d’autobusos), Centres Cívics de Vilartagues i Tueda, Biblioteca pública Octavi Viader i Arxiu Municipal.


Si ho preferiu, podeu descarregar-vos aquest número de L'Arjau CLICANT AQUÍ 

dijous, 1 de desembre de 2016

Per una reparació social de les víctimes del franquisme: difonem els sumaríssims, difonem els arxius





Associació d’Arxivers-Gestors de Catalunya i l’Associació d’Arxivers Sense Fronteres

El passat 19 d’octubre, a proposta de la Comissió de la Dignitat el Parlament va aprovar la proposició de llei per declarar nuls els consells de guerra sumaríssims celebrats pel franquisme entre 1938 i 1975. Tal com recull el text de la proposició, s’articularà un reglament perquè les famílies puguin sol·licitar i rebre la certificació de nul·litat del procediment i la sentència corresponent. Es tracta d’un imperatiu democràtic llargament esperat i, des de l’Associació d’Arxivers-Gestors de Catalunya i l’Associació d’Arxivers Sense Fronteres donem tot el suport a aquesta iniciativa legislativa. Creiem que és necessari dotar de la major força cívica possible l’acte jurídic de nul·litat, tal com s’ha fet en d’altres països a l’hora de retre comptes sobre els seus períodes dictatorials. Per posar fi realment a la impunitat, cal socialitzar el coneixement dels crims comesos, començant per garantir l’accés universal a la documentació generada pels mateixos victimaris: els arxius de la repressió han de transformar-se en arxius de la reparació. El Parlament és conscient del valor cívic dels arxius, com demostrà amb la seva adhesió a la Declaració Universal dels Arxiu el juliol de 2013. Una declaració on s’estableix que “l’accés lliure als arxius enriqueix el nostre coneixement de la societat, promou la democràcia i protegeix els drets de la ciutadania”. La proposició de llei és una excel·lent oportunitat per refermar aquests principis. És per això que, en el marc dels treballs parlamentaris que han de portar a l’aprovació del text definitiu de la llei, demanem la inclusió d’un article que reguli la creació d’un portal web de víctimes de la repressió franquista a Catalunya que permeti la difusió i la socialització de l’exercici de reparació que pretén aquesta llei. Comptem amb els treballs d’arxivament i descripció fets entre 2003-2013 per l’Arxiu Nacional de Catalunya, arran del conveni de col·laboració amb el Tribunal Militar Territorial Tercer i el Memorial Democràtic. D’aquests treballs en resultà el catàleg de persones represaliades (unes 78.000, 70.470 homes i 7.718 dones) i la Guia dels procediments judicials militars instruïts entre 1939 i 1980, publicada l’any 2015 per l’ANC. Ara cal sumar-hi la voluntat política, facilitant els mitjans, i la implicació de víctimes i familiars, donant el seu consentiment, per garantir que el conjunt d’aquest patrimoni documental arribi directament a la ciutadania. Fem que la reparació de les víctimes no només sigui jurídica, sinó sobretot social. Fem així que cap tribunal, ni passat ni present, pugui arrabassar-los novament la seva dignitat.


Barcelona, 29 de novembre de 2016.

dilluns, 21 de novembre de 2016

En record de l’Enric Àguila

Aquest divendres 18 de novembre de 2016 ens ha deixat l’Enric Àguila Solsona. Durant els darrers anys, l’Enric ha estat un entusiasta col·laborador de l’Arxiu Municipal, al qual ha aportat un conjunt d’enregistraments sonors de grups i intèrprets musicals guixolencs, així com un valuós i ingent nombre de fotografies sobre la música a Sant Feliu de Guíxols des dels anys seixanta fins a l’actualitat (locals, esdeveniments, bandes...).


La col·laboració de l’Enric amb l’Arxiu s’havia intensificat en el darrer any amb motiu de la preparació des de l’Arxiu Municipal del llibre de fotografies L’Abans. L’Enric ha estat un dels principals participants en el recull d’imatges d’aquest llibre mitjançant la cessió per a la seva digitalització de la col·lecció d’àlbums de fotos i records personals en els quals es recollien els més de cinquanta anys de l’existència de l’Albatros Klub, nom amb què s’autodenominaven una colla d’amics entusiastes de la música.



Ens hem sentit molt afortunats d’haver pogut conèixer l’Enric, d’haver gaudit de la seva companyia i d’haver compartit les vivències i els coneixements que amb tant d’entusiasme ens transmetia sempre que acudia a l’Arxiu. Per a nosaltres, l’Enric ha estat una persona vital, oberta i de tracte cordial, que ràpidament s’oferia per donar-nos un cop de mà sempre que li demanàvem. Les seves històries i records ens traslladaven a una època, la dels anys seixanta del segle XX, en què alguns joves guixolencs carregats d’energia i d’idees trobaren en la música rock una fórmula de divertir-se i enriquir-se culturalment, tot fugint de l’estancament d’un temps i un país de grisors. Els amics i la música, vet aquí dues constants en la manera de ser i de viure de l’Enric, que confluïren fa més de cinquanta anys en la creació de l’abans esmentat Albatros Klub, del qual ell mateix n’era encara avui en dia el principal animador. La passió de l’Enric per la música també l’havia portat a ser locutor de ràdio i cofundador de Ràdio Sant Feliu, membre de bandes musicals com els Sherpas i The Hound Dogs, i president de l’Associació d’Amics de la Música dels Anys Seixanta, entitat des de la qual va impulsar diverses iniciatives per a la difusió de la música.

La memòria de l’Enric perviurà en tota la gent que el va conèixer, i també en el llegat que ha deixat a l’Arxiu Municipal. No podem deixar d’imaginar-nos que, allà on sigui ara, de ben segur que ja està conversant animadament de música amb els seus nous companys.

A les dues fotografies, Enric Àguila durant un programa de ràdio i tocant la guitarra, els anys 1981 i 1982 respectivament (Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, Fons Enric Àguila Solsona. Autor desconegut)

dilluns, 7 de novembre de 2016

L’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols rep la documentació del Casino dels Nois


El proppassat 31 d’octubre de 2016 es va formalitzar la cessió a l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols del fons documental de l’entitat recreativa Nou Casino la Constància, coneguda popularment com a Casino dels Nois. Es tracta d’un conjunt de 63 capses d’arxiu que contenen 445 unitats documentals i 27 positius fotogràfics (alguns d’ells són reproducció digitalitzada), amb una cronologia que va de 1867 a 2010.



Vista general de l’edifici del Nou Casino la Constància pels volts de 1930 (Arxiu Municipal, col·lecció Carme Arxer, autor desconegut).


L’Ajuntament ha arribat a un acord amb l’actual junta directiva de l’entitat pel qual els documents es custodiaran a l’Arxiu Municipal en règim de comodat. Això permetrà garantir la conservació d’aquest valuós llegat documental i potenciar el seu ús cultural amb finalitats divulgatives i de recerca, tot evitant alhora el perill de dispersió o destrucció incontrolada de documents. L’acord signat ha estat possible gràcies a la predisposició i col·laboració dels membres de l’actual junta directiva del casino, que va prendre possessió dels seus càrrecs el gener de 2013, i no comporta el traspàs de la propietat dels documents a favor de l’Ajuntament. 



Moment de signatura de l’acord d’ingrés de la documentació a l’Arxiu Municipal. D’esquerra a dreta, el regidor d’Economia i Organització Josep Melcior Muñoz; l’alcalde Carles Motas; el president del Casino Josep Valentí; el secretari del Casino Joaquim Fons; i el regidor de l’Arxiu Municipal Jordi Vilà (Autor: Pere Carreras)


A començaments de l’any 1851 una quarantena de guixolencs fundaren a la vila una associació recreativa denominada La Constància. Després de passar per nombrosos locals, el 1889 inauguraren la seu de la rambla del Portalet, aleshores encara sense la característica torratxa que fa xamfrà amb el passeig dels Guíxols i que és fruit d’una ampliació de l’edifici iniciada el 1899. L’any 1894 diversos problemes provocaren la dissolució de La Constància, que ràpidament es refundà un any més tard, el 1895, amb el nom de Nou Casino la Constància. El 1929 finalitzà la darrera reforma de l’immoble, que li va donar l’aspecte actual. En el transcurs de més d’un segle i fins ben bé la dècada de 1960, el Casino simbolitzà per a molts guixolencs un espai de referència per al lleure, l’esbarjo i fins i tot la formació cultural. Els balls i concerts del Casino dels Nois atreien un gran nombre de públic, especialment a l’estiu –l’entitat muntava un envelat propi durant la Festa Major– i per les festes nadalenques. La planta baixa del local oferia el servei de consergeria, és a dir, de cafè–bar, amb terrassa exterior. L’entitat disposava també d’una assortida biblioteca per a la lectura i formació intel·lectual dels socis, amb títols d’autors nacionals i estrangers, que fou depurada el 1939 per les autoritats franquistes. Aquesta biblioteca es conserva encara, amb el seu mobiliari original. L’edifici del Casino dels Nois ha esdevingut una icona de la ciutat, si bé a mitjan dècada de 1970 estigué a punt de desaparèixer, engolit pel procés d’especulació vertical que transformà una part substancial de la façana marítima guixolenca.

La documentació conservada a l’Arxiu Municipal permet resseguir totes aquestes qüestions d’ençà de la refundació com a Nou Casino la Constància l’any 1895 i, molt especialment, les activitats realitzades per l’entitat durant les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle XX. Malgrat que hi ha alguns buits documentals, és possible estudiar l’entitat des de múltiples vessants: culturals, socials, econòmiques... S’hi conserven bona part dels llibres d’actes, correspondència, contractes de músics i orquestres, projectes d’ampliació de l’edifici o de construcció d’una nova seu social, etc. Es tracta, en definitiva, del testimoni d’una de les entitats amb més projecció social i cultural de casa nostra que a través de les seves vicissituds també ens explica una part significativa de la història de Sant Feliu.

La consulta de l’inventari de documents del fons del Nou Casino la Constància pot efectuar-se al recurs web Arxius en Línia http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/




dimarts, 7 de juny de 2016

Els 150 anys de l’Escola Cor de Maria al darrer número de L’Arjau



El centre educatiu Cor de Maria ha esdevingut tota una institució a Sant Feliu de Guíxols. Les Beates Blanques, presidides per la guixolenca Maria Joaquima Geli Aligós, van fundar l’escola de nenes el 1845, vint anys abans que es transformés en el Cor de Maria. Un segle i mig més tard, aquesta commemoració permet revisar la història de l’escola i veure l’esforç que s’ha dut a terme al llarg del temps per renovar el projecte i donar-li continuïtat. 


La revista cultural L’Arjau, editada per l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols a través de l’Arxiu Municipal, se suma a aquest aniversari i dedica el seu darrer número, corresponent al mes de juny, a l’escola Cor de Maria. Al llarg de les pàgines de la revista s’aborden diferents temàtiques, des del passat de la institució fins als reptes de futur que planteja el centre en l’actualitat, en el marc d’una societat multicultural i en evolució permanent. 


L'Arjau es pot aconseguir gratuïtament als estancs i llibreries de Sant Feliu de Guíxols o en els serveis municipals següents: Museu d’Història, Botiga del Monestir, Oficina d’Informació Ciudadana, Punt d’Informació Juvenil, Guíxols Desenvolupament (estació d’autobusos), Centres Cívics de Vilartagues i Tueda, Biblioteca pública Octavi Viader i Arxiu Municipal.

Si ho preferiu, podeu descarregar-vos aquest número de L'Arjau CLICANT AQUÍ